cos i ment Figueres | Psicologia infantil
21018
page,page-id-21018,page-template,page-template-full_width,page-template-full_width-php,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-2.3,wpb-js-composer js-comp-ver-4.3.4,vc_responsive

Psicologia infantil


Infants:

El naixement suposa la primera separació del nadó amb la mare però també és el primer encontre entre dos persones separades i diferents. És també el primer encontre entre el fill/a fantasiejat durant l’embaràs (i ja abans) i el fill/a real. És un moment molt important en la vida dels pares i el fill/a, on els sentiments i emocions contradictòries coexisteixen i s’atropellen

A través de l’experiència emocional i de relació entre mare i fill/a s’anirà constituint  la base de la personalitat del nen/a. El pare té una funció important de contenció i suport a la mare en aquest moment tan sensible per tots dos però també fa  funcions directes amb el fill/a: aporta un altre estil de relació diferent al de la mare, un altre punt de vista en l’aprenentatge i transmissió del món extern.

Durant les diferents etapes de la vida, els pares aniran aprenent no només a conèixer el seu fill/a sinó també conèixer els seus propis sentiments. Trobaran que el/s seu/s fill/s-es els desperten sentiments ambivalents. Si són capaços de reconèixer-los i acceptar-los com sentiments humans i normals, sempre presents en totes les relacions, podran viure’ls amb tranquil·litat.

El creixement, tant físic com psíquic, és un procés de canvis constants que es va fent poc a poc, on oscil·len els moments progressius i els regressius. Quan aquests moments regressius són aturades en el desenvolupament o quan el patiment que generen en el nen o entorn són significatius, és quan cal consultar.

cos i mentofereix atenció a trastorns de base biològica, constitucional, emocional o relacional que poden afectar el desenvolupament general, l’estructura de la personalitat, o generar quadres d’ansietat que dificultin qualsevol àrea del desenvolupament i la relació:

  • Trastorns emocionals o relacionals que repercuteixen en el desenvolupament normal donant diferents símptomes: dèficit d’atenció, hiperactivitat, inhibició, retard i/o trastorn de llenguatge, relació, enuresi, encopresi, trastorn del son, de l’alimentació, oposicionisme, angoixa…
  • Retards o dificultats en el desenvolupament motriu, cognitiu, verbal i/o comunicatiu.
  • Patologies neurològiques, genètiques, sindròmiques on calgui un treball potenciador del desenvolupament sempre tenint en compte les característiques psíquiques de l’infant i la seva família.

Sovint el tractament de les dificultats de l’infant passa pel treball conjunt i/o paral·lel amb els pares  ja que és en el si de les relacions intrafamiliars i en el joc de les funcions parentals on es trobaran les claus per trobar els recursos per ajudar el nen/a