cos i ment Figueres | Dol i transformació
21292
single,single-post,postid-21292,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,select-theme-ver-2.3,wpb-js-composer js-comp-ver-4.3.4,vc_responsive
ansietat 2

Dol i transformació

Parlar de dol sovint remet a la idea del procés que es viu després de la mort d’una persona propera amb qui s’ha tingut un lligam afectiu rellevant. Això és així. Però d’experiències de dol, a altres nivells, se’n tenen moltes al llarg de la vida.

Vivim constants pèrdues a les que cal anar fent front i que, en funció de com les elaborem, ens serviran de bagatge pel nostre creixement personal o, ben al contrari, ens seran un obstacle que no ens permetin avançar. Algunes d’aquestes pèrdues ens vénen imposades, com la mort, l’acomiadament d’una treball, un avortament natural… però d’altres poden ser eleccions personals. En cada tria deixem una opció enrere a la que hem de renunciar assumint el risc d’equivocar-nos i que el que deixem/perdem pugui ser millor que el que s’ha escollit. Per això 2 manssovint és tan difícil prendre decisions. Estudio això o allò? Segueixo amb la parella o em separo? Tinc un fill o opto per potenciar la carrera professional? Segueixo en aquest país on la crisi em dóna mal viure o emigro a tal altre país?…

Cada cop és més conegut que el procés de dol que acompanya a les pèrdues significatives, són un recorregut per diferents etapes que poden ser de durada variable: 1- etapa de shock, 2- de ràbia, 3- desorganització o desesperança i 4- reorganització. El dol és un procés íntim i intransferible, únic per a cadascú. Important elaborar-lo per no arrossegar-lo i transferir-lo a altres circumstàncies o experiències potser allunyades del dol real. Sovint trobem depressions, quadres d’ansietat que, quan s’analitzen, s’hi troba la connexió amb dols mal elaborats. El dol necessita temps .

El dol és un procés de transformació. El jo ha de modificar el vincle que tenia amb l’objecte perdut. No implica el seu oblit ni la pèrdua de l’afecte que hi tenia. L’objecte perdut (persona, país…) es convertirà en un objecte intern que acompanyarà i sostindrà l’individu. Això permet mantenir el sentit d’identitat i no caure en el sentiment de buit i soledat En la mesura que un plora i expressa els sentiments que ocasiona la pèrdua, que s’acostuma a no tenir allò perdut al costat, que comença a fer activitats quotidianes assumint aquesta nova situació d’absència, es podrà anar reprenent la vida amb el record i acompanyament intern del que s’ha perdut, permetent, així, obrir-se a noves relacions i afectes

 

soledat

 

 

És important poder expressar tot el batibull d’emocions que es generen en una situació de dol, per permetre que la vida continuï sanament, reconciliant passat, present i futur. En totes les relacions i experiències hi ha sentiments ambivalents. En l’experiència de pèrdua, la tendència és recordar allò perdut com únicament bo i idealitzat. I de ben segur que també tenia qualitats negatives que hom ha de poder reconèixer per desempallegar-se de culpes que, a voltes, fan del dol un procés patològic.

A les portes del Nadal ens preparem per festejar el recolliment en família fent-se ben present l’absència dels qui ja no estan. Per a molts són dates d’enyorança i tristor. També pot servir per recordar-los i reviure’ls amb els que sí estan presents. Amb tot, l’any acaba per a tots i cal fer-ne el comiat, com en el procés de dol. Fer-ne balanç, valorar els èxits i contemplar els fracassos i errors, ens equipa per entrar al nou any amb l’esperança de tenir noves oportunitats. El passat ens acompanya per viure el present de forma renovada. Aquesta seria la resolució del procés del dol

 

Figueres 26 de novembre del 2016

Publicat en Revista Girosalut  n. 44

Olga Prada Soler

Psicòloga Clínica. Col. 3515 Psicoterapeuta